28 de febr. 2011

PER A MOSTRA ... UN BOTÓ

No fa més d'una setmana on cada matí, abans de les 9:00h., entrava per la porta del col·legi. Un mes de pràctiques!! Ha passat volant aquesta experiència i he de dir que ha sigut molt enriquidora, tot i que és prou diferent d'allò que ací, a la universitat, estudiem.

Un currículum d'allò  més completet i unes directrius establides. Una aula masificada i uns alumnes desmotivats. Un bon combinat per a poder fer i aplicar tot allò aprés fins al moment.

El llibre de text marca el pas. Una hora d'informàtica setmanal treta de l'àrea de coneixement del medi on es teballa el JClic i es impartida per la mestra d'anglés, són totes les noves tecnologies que aprendran els alumnes.
Un ordinador a l'aula que serveix per a recompensar amb un joc, això sí, de tipus educatiu, és la única aplicació que se li trau.

Una única pissarra digital, ubicada en una aula on el seu paper és decoratiu.

Aquesta és l'escola del present....Hi ha molta feina a fer!!

3 comentaris:

  1. Tens raó Beatriz, hi ha molta feina a fer, per això hem de confiar en vosaltres que heu tingut la sort de comptar amb bons professors que us han obert els ulls i us han mostrat el camí a seguir. D'aquí poc temps seràs tu qui decidirà els continguts del currículum i sabràs com motivar l'alumnat amb TIC i tambe sense TIC. Ànims d'aquestes experiències també s'aprèn!!!
    Isabel

    ResponElimina
  2. Estic molt d'acord amb la teva experiència. No sé perquè però em vas recordar quan jo estava fent-les ( i d'això ja en fa més de 10 anys). Som pocs els mestres que anem a remolc de la societat i intentem introduir pràctiques educatives amb les TIC. Som pocs els que utilitzem i enriquim la gran enciclopedia de la Viquipedia. L'altre dia al meu claustre em van dir, que lo de la Viqipedia és una camama. Em vaig indignar. L'esperit de la Viquipedia és superenriquidor. Fet a proòsit del coneixment i de les publicacions de cadascú.
    En fi, ara que seràs mestra, pensa en com et vas sentir,. i pensa que la societat es mou a un ritme trepidant, i que som els docents els que ens hem d'adaptar a aquest ritme; i no esperar que sigui l'educació qui s'adaptiu a nosaltres.
    Ànims i sort!

    ResponElimina
  3. Gràcies pels consells! Ajuda veure que açò va més enllà d'una utopia, que amb ganes i il·lusió es pot portar a terme!

    ResponElimina