ELS LLIBRES DE TEXT A EXAMEN

La setmana passada vaig assistir a la conferència del professor Jaume Martínez Bonafé, on es posaven els llibres de text a examen, es a dir, es qüestionava la seua omnipotència dintre de les aules.

Fins ara ens han venut la idea del llibre de text com una eina que ens ajuda a ensenyar i aprendre però, què hi ha de real en tot açò?

A la conferència es va identificar l’ús del llibre amb una pedagogia escolàstica, en la qual hi ha una separació del subjecte respecte a la proposta curricular. No es tracta la història pròxima o pròpia de l’alumne sinó una història establerta i abstracta per a ell.  Apareix una dicotomia dins i fora de l’escola, una separació entre l’entorn i l’experiència institucional del centre, què és un cercle tancat. La cultura popular que forma la nostra identitat queda exclosa, està fora del currículum. Així doncs, el saber s’organitza des de l’acadèmia i es presenta segons ella. Hi ha una sèrie de continguts elegits que es tractaran d’una manera establerta i amb una durada fixada. La cultura apareix fragmentada segons el currículum que selecciona allò a estudiar.

Amb el canvi de la llei educativa, s’esperava un altre enfocament de la pedagogia que s’estava fent fins al moment a les aules però,  no ha sigut així. Els continguts que s’han de treballar als col·legis estan prou encotillats per les lleis que volen unificar els coneixements, que a més, amb aquesta metodologia encara ho alienem més.

Les escoles continuen  apostant per aquesta “eina” que despersonalitza el treball del docent, ja que li marca què  ha de fer, com i quan, sense considerar els aspectes  individuals. Els mestres perden el privilegi de ser ells qui regulen l’interior de la vida en l’aula.

I si tot açò és negatiu, com és que encara tenen el suport de tanta gent? En primer lloc, hi han uns interessos econòmics importants en joc per part de les editorials, les quals mouen milers d’euros amb açò. En segon lloc, hi ha un gran desconeixement per part de docents i pares: docents que per comoditat s’aferren als llibres on tot ho tenen fet i pares als que ningú els ha explicat altres opcions ni beneficis.

Si tots treballàrem a una, si hi haguera una comunicació entre professionals i pares, i sobretot, si  hagueren moltes ganes de millorar, segurament es podria trencar l’estereotip del  llibre com a ferramenta i obrir pas a unes eines més personals i valuoses.

Jo recorde una etapa escolar on no utilitzàvem llibres, exceptuant els de la biblioteca de l’aula. El dia que treballàvem els animals, per la vesprada anàvem tots els xiquets a classe amb les nostres mascotes per tal d’observar-les i aprendre. Organitzàvem concursos de contes i amb la “coca”, fèiem còpies de les guanyadores, per tal de tindre tot un recull d’aquells escrits.

Hi han treballs per projectes molt interessants, les noves tecnologies ens obren un ventall de possibilitats de les quals no som conscients, i si a més, es fa un treball compartit entre els diferents professionals, les opcions didàctiques per a l’aula serien moltes i  possiblement més enriquidores de les que hui per hui ens aporta un llibre de text.